Psicòloga especialista en autoestima a Barcelona i Sant Cugat
L’autoestima és la base fonamental del benestar psicològic de les persones. En aquest sentit és un dels aspectes més importants en els processos de teràpia
Els components de l’autoestima
- Autoconeixement: els punts forts, dèbils, virtuds, necessitats…
- Autovaloració: com aprecies els aspectes de l’autoconeixement. Per exemple, si aprecies la teva capacitat de memòria, o de relacionar-me amb la gent.
- Autoacceptació: hi ha coses que ens agraden de nosaltres mateixos, i altres que no ens agraden però si no podem canviar-les hem d’aprendre a tol·lerar-les.
- Autorespecte: cuidar-nos i tractar-nos com ens mereixem.
- Buscar un punt mig: ni creure’s el millor (narcissisme) ni fustigar-se per allò que hauria de ser i no sóc ni podré ser. Cal buscar un equilibri entre el jo real i l’ideal.
Hem d’estimar-nos incondicionalment. L’amor que hem de tenir cap a nosaltres mateixos és el mateix que es té amb els fills. Per exemple, un fill ens pot caure millor o pitjor, podem connectar millor amb ell o disgustar-nos certs aspectes d’ell, però estimar-lo per sobre d’això. Un tema és allò que ens agrada, i un altre el que estimem. Per exemple, potser no ens agraden els nostres ulls, o ser despistats però ens estimemt igual per tot el que som.
Es pot treballar l’autoestima a teràpia?
L’autoestima es construeix en la infància i adolescècia i es va modificant al llarg de la vida. Es pot perfectament treballar en la vida adulta mitjançant teràpia psicològica.
A l’hora de millorar l’autoestima ho fem intervenint en els 4 punts anteriors, aportant tècniques en:
- Pensaments: aquells “hauria de”. Les exigències, idealitzacions o idees distorsionades de com sóc o hauria de ser. Es fa una reconstrucció dels pensaments destructius.
- Emocions: es treballa en la frustració del que no és, la rabia cap als errors que un comet. Es desenvolupa la compassió cap a un mateix desenvolupament
- l’empatia que es requereix per a no fustigar-se- Es busca una forma més relaxada de viure la vida per aprendre a perdonar-se i a ser tol·lerant amb un mateix, sense deixar de responsabilitzar-se pels errors. S’eliminen els sentiments de poca validesa, de inutilitat…
- Conducta: s’ensenya a aprendre a dir que no desde l’assertivitat. A no tenir por a tenir discussions sanes per marcar límits als demés des del respecte. També es busquen tasques específiques per tal que la persona es cuidi i es dediqui un temps exclusiu a ella mateixa, a que tingui rutines i aficions per sentir-se bé i que faci o reemprengui relacions afectuoses que pugui haver deixat de costat, si és el cas.
Com et puc ajudar?
La majoria de pacients que acudeixen a la meva consulta per motius diversos coincideixen en una baixa autoestima. Si l’autoestima és baixa la persona no viu la vida totalment lliure, perquè fa moltes coses per por al que diran els demés, per por a equivocarse a fer el ridícul. O perquè creu que no és capaç de fer el que es proposa. Viuen així una vida plena d’inseguretats i bloquejos. Són vides vivides a mitges. Per viure una vida plena un ha de creure plenament en ell mateix i conèixer les seves potencialitats i limitacions.
Es necessita una avaluació inicial per entendre les arrels d’aquesta baixa autoestima. Pot ser pel tipus de família que un ha tingut o té, per bullying, per una relació tòxica, per les xarxe socials com Instagram que ensenyen vides aparentment perfectes…