Moltes persones pateixen de dependència emocional. És una adicció similar a una droga perquè és destructiva però la persona no sap viure sense ella perquè sent que la necessita. Sense la parella sent un gran buit i por a estar sola.
Tot i que puguin semblar romàntiques les cançons que diuen “sin ti no soy nada”, “son ti yo muero” la veritat és que moltes parelles que senten això estan amb persones que realment no els agraden i esperen sempre a que facin algun canvi miraculós per poder ser feliços amb aquella parella. Lluiten sempre perquè la relació funcioni i acaben desgastant-te.
Això comporta un cost emocional altíssim. Perquè en aquest procés perden autoestima, llibertat dignitat i són molt infelices.
Comprendre-ho i assumir-ho és el primer pas per recuperar la nostra essència i la nostra vida. Amb una teràpia adequada, es pot aconseguir.
Com saber si una parella és sana?
Per saber si una parella és sana, ha de complir els següents aspectes:
- Un pot ser un mateix
- Hi ha confiança
- Genera un espai de realització personal
- Hi ha passió, amistat
- Es cuiden l’un de l’altre
Si sents que l’altre et resta, que et treu el pitjor de tu, que t’avorreix constantment… no estas amb la persona adequada. Amb l’ajuda d’una teràpia podem reubicar l’amor sa i respectuós sense renunciar a aspectes vitals que ens defineixen.
Com et puc ajudar?
Verificarem si pateixes un estrès posttraumàtic mitjançant una exploració psicològica. Si tens malsons respecte al fet, si tens símptomes fisiològics d’ansietat o depressió, si recordes sovint el fet traumàtic i de quina manera apareixen. Si és en forma de flaix, de so, si és amb molta por, amb gran tristesa…
Veurem quines conductes has canviat arran del fet. Si has deixat de quedar amb els teus amics, de cuidar-te… si no menges bé o tens una baixa laboral… També què ha canviat en la teva manera de veure els altres o el món. Per exemple, una persona que ha patit una violació pot tenir aversió pels homes. Una altra que hagi tingut un accident de cotxe pot evitar conduir, etc.
Començarem per alleujar els símptomes amb diferents tècniques i reestructurarem una visió del món perquè no estigui basada en la desconfiança. Aprendrem sobre l’experiència viscuda. En què ens ajuda per ésser més forts, per obtenir lliçons de la vida. De tota desgràcia sempre se’n treu una cosa positiva. Aquella gent que hi ha estat, la capacitat de lluita i superació, veure que tots som vulnerables… Tota experiència ens pot fer més febles o més forts en funció de la imatge que desenvolupem de nosaltres mateixos. Hi ha persones que han viscut moltes experiències duríssimes i que admirem perquè malgrat les circumstàncies, han tirat endavant. I s’ajuda que el pacient sigui una de les persones.